LA TABERNA DE LOS PERROS

CIA PECADO TARAMBANA

Miguel Peña  s’ha format en Art Dramàtic i Interpretació a l’escola Eòlia, compta amb un Màster en Periodisme Literari de la UAB i balla claqué a l’escola Luthier de Dansa. L’any 2024 va estrenar l’obra Europa, escrita i dirigida per la Lali Álvarez, i va representar Cuña2, la primera producció de la companyia, a Madrid. En ficció, ha protagonitzat el curtmetratge Kokedama, nominat al BCN FILM FEST 2023, i ha participat en la sèrie La Mesías (Movistar Plus+). És autor del llibre La Bodega (Angle, 2023).

Paula Lozano, graduada a Eòlia Centre Superior d’Art Dramàtic, s’ha especialitzat en teatre de text. Com a actriu de teatre, ha participat en diverses obres destacades, com Almost Maine, dirigida per Jorge Yamam, i La dona sense cor, dirigida per Josep Julien i estrenada al Teatre Eòlia. En ficció, ha protagonitzat el curtmetratge Kokedama, nominat a la categoria de Nous Talents BCN FILM FEST 2023, i ha participat en la sèrie Autodefensa (Filmin).

Quim Frago és músic i ha cursat un Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral a l’escola Actua! Studio, ha participat en cursos de doblatge amb la Montse Miralles i en tècnica vocal amb la Patricia Paisal. Actualment treballa com ajudant de direcció a la productora La Gàrgola. Cofundador de la companyia Pecado Tarambana, ha representat com a creador i actor la seva primera producció, Cuña2.

Òscar Bosch, ha participat en cinema en títols com Viaje a la luna (1998), Perfume. The Story of a Murderer (2005) i Chueca Town (2006). A la televisió ha intervingut en sèries com Los herederos de la tierra (Netflix, 2022), Frederica Montseny, la dona que parla (telefilm, 2021), Com si fos ahir (2018), Centro Médico (2018), Polseres Vermelles (2012), entre d’altres. Sobre escena, ha treballat amb companyies com Parking Shakespeare, Dei Furbi i La Bastarda, protagonitzant obres com Opalalá, Rojo o Negro, Molt Soroll per Res i Homes de SHAKESPEARE. Combina la seva dedicació a la interpretació amb l’ús de l’anglès i l’italià, i continua ampliant la seva trajectòria en plataformes internacionals com Netflix.

Saïd Bosch, graduat en interpretació a l’ESAD de l’Institut del Teatre i en Comunicació Audiovisual a la UPF. Aquest 2025 presenta el seu treball final de grau, MÀQUINAHAMLET. Dins el marc formatiu ha treballat amb directors com Clàudia Cedó, Jordi Oriol o Moreno Bernardi. Ha format part de la companyia Cor de Teatre a Banyoles. Combina la vocació d’actor amb les arts visuals, realitzant vídeos stop-motion per a l’empresa Londji.

SOBRE LA TABERNA DE LOS PERROS

La Taberna de los Perros narra la història d’un bar.
D’un bar i de com afronten la vida les diverses persones que l’habiten. Al nostre país, per sort o per desgràcia, gran part del teixit social i veïnal de les ciutats s’estructura al voltant de l’hostaleria, i no precisament de la d’alt nivell, sinó dels Casa Antonio, els Bar Galicia, els Cal Manel, les Bodegues d’en Rafel o els Ca la Chus. Bars de barri, tavernes, cellers i bodegues que acullen les persones per igual i habiliten un espai on poder abstraure’s de la lògica relacional de la societat capitalista i del consum de masses, per generar espais d’interacció purament social entre éssers humans. Tu m’expliques la teva història i jo la meva.

L’objectiu principal de l’obra neix de la necessitat obsessiva d’entendre Barcelona i d’entendre’ns a nosaltres mateixos. Integrar d’on venim i cap a on anem, dibuixant un retrat urbà amb ànim de trobar l’espai físic i psicològic que ens pertany als habitants d’una ciutat vibrant i dinàmica. Per això, l’obra pretén ser un al·legat contra la massificació turística, contra l’especulació immobiliària, contra la gentrificació dels barris, ressaltant les contradiccions pròpies que generen aquests conflictes urbans i que determinen la vida de la societat barcelonina. En definitiva, un al·legat contra tot allò que mata els habitants de la nostra ciutat, des d’un punt de vista propi i humil. La Taberna de los Perros és, a més, una tragicomèdia costumista, la intenció de la qual és construir un marc teòric per a l’anàlisi política de la nostra societat mitjançant l’humor. Partint d’uns personatges i un espai quotidià, el text pretén capgirar les situacions corrents de la societat catalana i les dinàmiques socials que imperen al nostre país. Es tracta d’un exercici de crítica i d’autocrítica que beu del format dels Sainetes del Madrid Castizo, de Carlos Arniches, i que s’emmarca dins la tradició literària de Casavella, Laforet, Mendoza o Vázquez Montalbán.

El text, igual que els sainets d’Arniches amb Madrid, pretén dibuixar un retrat de Barcelona, elaborat a partir de les particularitats de la nostra ciutat, reflectint alguns dels conflictes vernacles de la societat barcelonina, dels seus paisatges urbans i dels seus barris. En aquest sentit, La Taberna de los Perros no pretén abordar de base el tema de l’hostaleria com a
tal, no ens veiem capacitats per fer-ho, sinó les dinàmiques i relacions que es generen al seu voltant i algunes de les problemàtiques que assolen els nostres barris i ciutats. Volem parlar de precarietat, de l’habitatge, de la gentrificació, de la vida. Deia el periodista Manuel Sánchez que “les notícies són als bars”, i aquest és precisament el nostre punt de partida: les històries que conflueixen en un bar qualsevol d’un barri qualsevol de Barcelona.

L’estructura del text és completament circular, amb diversos personatges en escena durant el transcurs de l’acció, que té lloc durant un mateix matí. La idea és incidir en la naturalesa cíclica i contínua del temps per ressaltar la condició repetitiva de la vida dels habitants d’una taverna i de la nostra societat; per això, el muntatge està previst per ser representat de manera infinita, representant directament el final amb l’entrada de públic per passar a començar l’obra a l’hora de la funció, contribuint a difuminar l’espai temporal.